ACPV no és el Banc Central Europeu

La setmana passada, dimarts 13 de setembre, el Congrés dels Diputats va aprovar l’entrada a tràmit parlamentari de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense fronteres”. Aquesta és l’única ILP que ha estat presa en consideració pel Congrés en aquesta legislatura, la qual cosa ja demostra la importància d’aquesta fita. Aquest ha estat el resultat de quatre anys de mobilitzacions, processos judicials, persecució política i multes a ACPV. L’objectiu d’aquesta ILP és legalitzar l’intercanvi de televisions en llengua pròpia i, d’aquesta manera, donar una solució estable i definitiva a un problema creat artificialment. I és que tant de temps sense TV3 al País Valencià, demostra l’estancament del sistema polític espanyol.

Unes setmanes abans, aprofitant el ple estiu, i sense cap debat previ, els dos grans partits espanyols es van posar d’acord per pactar la reforma urgent de la Constitució. En concret, l’article que consagrarà en la carta magna una regla fiscal per a totes les administracions públiques. Es veu que el PSOE i el PP van posar en marxa el “canvi exprés” de la Constitució per calmar els ànims dels mercats internacionals i complir els desitjos d’Alemanya i el Banc Central Europeu. Malgrat tot, els juristes ja han advertit que reformar una Constitució no acostuma a ser fàcil, perquè requereix un nou consens polític.

Ja sabem que ACPV no és el Banc Central Europeu, i que ni Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears són estats germànics. Però, és curiós quines coses produeixen consens immediat i quines passen totalment inadvertides. Els “grans partits espanyols” no haurien d’haver permès el tancament de TV3 al País Valencià. Aquest “sentit d’estat” que volen demostrar canviant la Constitució és el que no tindran mai ni per a la televisió en català, ni per a la llengua catalana, ni per al corredor o eix mediterrani.

Aquest ‘sentit d’estat’ que volen demostrar canviant la Constitució és el que no tindran mai ni per a la televisió en català, ni per a la llengua catalana, ni per al corredor o eix mediterrani.

Per sort, després d’anys d’obstacles sistemàtics a la idea d’un sol mercat televisiu o lingüístic, l’espai català de comunicació té una oportunitat immillorable per completar l’articulació dels diferents territoris. Personalment, no confie gens en el recorregut que encara li queda a “Televisió sense fronteres”. En canvi, sí que veig com Internet permet el tràfic lliure de continguts audiovisuals, sense traves polítiques ni el pretext de la saturació de l’espai radioelèctric, i com la comunitat catalana a la xarxa creix i interactua com cap altra al món, malgrat la “política d’estat”. Aquesta altra realitat converteix en obsoletes les actuals fronteres administratives, que impedeixen la raonable articulació de l’espai televisiu en català, i com més va més posen en evidència l’estat.

Article publicat a Mèdia.cat, Observatori crític dels mitjans

0 Comments

Be the first to post a comment.

Leave a Comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*