El plantejament més adequat per a la comunicació a la xarxa seria comptar amb uns espais propis, que es puguen personalitzar, connectar i vincular fàcilment a les xarxes socials. Tanmateix, no cal buscar raons per justificar la creació d’un web o un bloc si no són òbvies. Existeixen alternatives viables i molt atractives per projectar-se a la xarxa. A més, un mitjà innecessari pot ser un llast per a qualsevol estratègia de comunicació.
Com serà Internet d’ací a uns anys? De tota manera, totes les estratègies de comunicació a la xarxa tenen una projecció a llarg termini, i ningú pot saber amb certesa com serà Internet d’ací a un, cinc o deu anys. Fa un temps que circula un documental sobre el futur d’Internet: EPIC 2014. En aquest vídeo de ciència ficció, realitzat per Robin Sloan i Matt Thompson, de la inventada Divisió de Projectes Especials, de l’inventat Museu d’Història de Mitjans de Comunicació de Florida, els “mitjans tradicionals” tenen els dies comptats a causa de l’evolució de Google, Amazon, Microsoft o les xarxes socials on-line.
Nous centres d’atenció i referència. En un moment determinat del relat de ficció, el diumenge 9 de març de 2014, Googlezon, la nova empresa que neix de la fusió de Google i Amazon, llança un nou i potent sistema de gestió de la informació: EPIC (Evolving Personalized Information Construct). És a partir d’aleshores quan una nova generació d’editors freelance, persones que venen la seua habilitat per connectar, filtrar i prioritzar els continguts, comencen a prendre el relleu als mitjans de comunicació tradicionals. Cap al final del vídeo, que dura uns nou minuts, apareix Pinki, una mena de bloc multimèdia basat en aquest nou sistema i que constitueix un dels centres d’atenció i referència de la nova xarxa EPIC.
Capacitat per anar adaptant-se als canvis. Aquest relat, el qual podia semblar de ciència ficció fa uns anys, ens ve a dir que no sabem com serà Internet l’any que ve o l’altre, però, també, que estem a disposició de les grans companyies tecnològiques. Per això, tal com he tingut ocasió d’explicar a Comunicación Estratégica (Editorial UOC), la millor estratègia professional a la xarxa passa per la creació d’espais propis, uns espais que han de ser prou oberts i comptar amb la capacitat per anar adaptant-se als canvis que es van produint, on els continguts són el fonament i, al mateix temps, la garantia de la presència activa a la xarxa, amb totes les contradiccions que això comporta.
Estratègies per a la projecció a la xarxa. Podem llançar-nos a l’aventura de crear i existir a la xarxa, inclús d’invertir hores i hores de treball a Internet, però no sense abans preguntar-nos per què volem un bloc i múltiples perfils a les xarxes socials, i si disposem dels recursos necessaris per poder gestionar tot aquest “desplegament mediàtic”. Estem davant d’una tasca gens fàcil, Mèdia.cat, l’Observatori Crític dels Mitjans és un molt bon exemple reeixit que ens demostra que cal prestar una especial atenció a les estratègies i la projecció a la xarxa, qüestions bàsiques que només els periodistes, formats i amb experiència en l’ampli camp de la comunicació, poden arribar a fer propostes interessants i viables. En aquest sentit, el col·lectiu que impulsa Mèdia.cat té més de la meitat de la feina feta i molt de camí per davant.
Article publicat a Mèdia.cat, Observatori crític dels mitjans