El criteri periodístic que no trobarem en campanya electoral

L’advocat Joan Laporta ja va deixar entrar les càmeres a la seua vida i a les interioritats del Barça l’any 2003, perquè explicaren com ell i el seu equip traurien el club del desastre econòmic i esportiu en què es trobava. Nou anys més tard, a 141 dies, un documental autofinançat, autoproduït i autodistribuït, mostra la política per dins sense censura, amb un Joan Laporta com a líder polític.

Aquest documental mostra el naixement de Solidaritat Catalana, que pren com a referència la multitudinària manifestació independentista a Barcelona del 10 de juliol de 2010, i com s’organitza, durant els 141 dies que tenien fins a les eleccions del 28 de novembre, per trobar finançament, preparar una campanya i entrar al Parlament per plantejar la independència de Catalunya.

“Ho fa des de la mirada objectiva, mostrant els personatges protagonistes tal com són, contrastant les situacions, exprimint el llenguatge audiovisual.

El documental, dirigit per Albert Fuguet i Susana Crestelo, ens porta a les interioritats més profundes del nou partit, les ànsies de poder, les traïcions i els enganys, amb un producte tan ben fet com recomanable. Ho fa des de la mirada objectiva, mostrant els personatges protagonistes tal com són, contrastant les situacions, exprimint el llenguatge audiovisual.

La força d’aquesta història explicada en forma de documental està en dos elements que no surten als crèdits: el tractament periodístic del valuós i sensible material enregistrat, i la possibilitat d’haver seguit aquesta gestació amb càmeres des del primer dia, entrant a l’interior dels personatges clau i mostrant situacions compromeses.

Al documental FC Barcelona Confidencial (Daniel Hernández i Justin Webster, 2004) també assistim a les reunions privades, les negociacions, la presa de decisions. En aquella pel·lícula, també podem veure com es transforma el club, conèixer les persones que hi ha darrere i com evolucionen durant la seua primera temporada com a directius del Barça.

L’atracció d’aquest tipus de documentals està en l’oportunitat de mostrar un entorn desconegut per a la gran majoria de persones, tancat a qualsevol que intente accedir-hi sense permís. El producte final, sobretot, serà més o menys interessant si està fet amb criteri periodístic: aquell que no es recrea gratuïtament, aquell que tampoc trobarem en plena campanya electoral.

Article publicat a Mèdia.cat, Observatori crític dels mitjans

0 Comments

Be the first to post a comment.

Leave a Comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*