En els períodes de crisi econòmica no es pot baixar la guàrdia davant les reformes dràstiques que s’imposen. Al mateix temps, però, també cal prestar molta atenció a les oportunitats. Perquè n’hi ha, poques en el món del periodisme, on continua plovent sobre mullat, però alguna n’hi ha. Aquesta és una de les conclusions que es poden extreure del curs d’eines per a emprenedors i autoocupació que imparteix la professora associada de la UAB i directora de Comunicació del Grup Cooperatiu TEB, Pepa Muñoz, al Col·legi de Periodistes de Catalunya.
En el periodisme s’han trobat: la crisi del model econòmic del món globalitzat, i la crisi, més profunda, llarga i complexa, del model de comunicació instaurat fa més de dos-cents anys, basat en el dret universal a la informació, com a garantia per a la democràcia moderna, i la publicitat, com a fórmula prioritària i hegemònica de finançament dels mitjans de comunicació. En períodes de bonança econòmica, tot i les moltes contradiccions, el model ha anat funcionant. Però, amb la caiguda de les inversions publicitàries, en picat des de fa uns quatre anys, i la imparable revolució digital, s’està desplomant el model instaurat del negoci de la comunicació.
En temps de crisi, les empreses de comunicació, com en qualsevol altre sector, s’aprimen. Contradictòriament, cada any hi ha hagut una fornada més gran de periodistes buscant feina.
En temps de crisi, les empreses de comunicació, com en qualsevol altre sector, s’aprimen. Contradictòriament, cada any hi ha hagut una fornada més gran de periodistes buscant feina. L’especialització i la complexitat del sector han anat resolent la gran demanda, que s’ha anat especialitzant en les cada vegada més nombroses escoles i facultats de periodisme. Aquests són uns estudis que tenen com a objectiu principal formar professionals preparats per a l’anàlisi, la comunicació i l’organització de la informació en els seus diferents suports, amb capacitat per aplicar les competències adquirides en els mitjans, però també en qualsevol altra organització. Tot i això, encara que aprofundim en els temaris, l’emprenedoria i l’autoocupació sembla que no formen part dels estudis.
I és que, ara mateix, els periodistes que estiguen buscant feina i els estudiants que en vullguen trobar, se l’hauran d’inventar. Perquè, senzillament i cruament, cada vegada n’hi ha menys. Almenys tal com l’hem vista fins ara, perquè, ni l’opció freelance ja és viable per malviure. Tanmateix, una resposta interessant a aquesta dramàtica situació és la que explica molt bé Pepa Muñoz als seus estudiants de periodisme de l’Autònoma: la necessitat de passar del “jo” freelance al “nosaltres” projecte empresarial, en un moment en què la cooperació és un element cabdal per a les empreses.
Tot i que els mitjans s’aprimen, continuaran necessitant els professionals per continuar existint, evolucionar i adaptar-se als nous temps. Per això, tornen a prendre protagonisme les empreses externes de comunicació, molt més professionalitzades que abans, amb una major capacitat per implantar idees innovadores, sorgides d’equips pluridisciplinaris, molt creatius, més flexibles. Ara mateix, es busquen solucions per implantar les potencialitats de la digitalització, el web 2.0 i les xarxes socials en línia. Però, el sector és molt canviant i el periodisme ha de saber trobar el seu lloc en aquest nou context que s’imposa. En definitiva, cercar solucions per a la informació de sempre i nous models d’empresa per a les situacions de comunicació actuals.
Article publicat a Mèdia.cat, Observatori crític dels mitjans