Si haguérem d’elaborar un informe sobre la situació actual del mercat català de la comunicació per a una empresa estrangera del sector, un estudi per a la creació d’un nou producte comunicatiu en català al nostre país, hauríem de fer tantes explicacions i anotacions a peu de pàgina que, d’entrada, farien incomprensible el document i inviable qualsevol pla d’empresa. Al menys, però, aquest exercici serviria per situar els elements imprescindibles del mercat comunicatiu català i, al mateix temps, posaria de manifest la complexitat que presenta aquest espai de comunicació i cultura.
En algun lloc de l’informe, caldria parlar de la fragmentació administrativa i de la politització de la llengua catalana, encara que, d’entrada, això fes inviable del tot qualsevol producte amb aspiracions per a arribar a tots els territoris de parla catalana. Malgrat això, també s’hauria d’explicar que el català és una oportunitat de negoci, amb un mercat potencial d’uns catorze milions de persones, la vuitena llengua europea en termes de població, amb més parlants que el finès, el danès o el noruec, tants com el suec, el grec o el portuguès.
Per documentar la situació lingüística actual, també podríem descriure amb detall que el català és una llengua que es pot estudiar a 160 universitats d’arreu del món, una de les primeres llengües literàries traduïdes, una de les primeres a Internet en relació al nombre de pàgines publicades i parlants, l’única del món amb un domini propi a Internet. També podríem documentar com la llengua catalana no s’ha ensenyat mai tant com ara a les escoles de qualsevol dels territoris. Que, malgrat la colonització lingüística i els efectes de la globalització cultural, mai tant com ara s’han publicat tants llibres i distribuït tanta música, ni hi ha hagut tantes hores de televisió i ràdio, ni tantes revistes publicades en aquesta llengua. I això, amb matisos i tota mena d’anotacions als marges, es podria aplicar a tots els territoris d’aquest mercat cultural comú.
L’espai de comunicació català és, bàsicament, la llengua catalana, encara que políticament els territoris que la tenen com a pròpia viuen d’esquenes els uns als altres.
I és que no podem perdre de vista que l’espai de comunicació català és, bàsicament, la llengua catalana, encara que políticament els territoris que la tenen com a pròpia viuen d’esquenes els uns als altres. De fet, l’espai autonòmic ha condicionat les propostes comunicatives que s’han consolidat en tots els àmbits. I aquesta és una realitat política i administrativa tan consolidada que, d’entrada, qualsevol projecte comunicatiu amb aspiracions per arribar a tot el públic potencial del mercat català l’hauria de tenir en compte per poder funcionar sense provocar més contradiccions de les necessàries per a la viabilitat del projecte comunicatiu.
Malgrat tot, també caldria evidenciar que hi ha alguns elements importants que van a favor de l’espai de comunicació català, com ara la consolidació d’una àmplia i activa comunitat a Internet, així com l’aparició constant de nous projectes comunicatius o l’existència de xarxes de promoció, especialment per a les publicacions periòdiques. Fins i tot, caldria fer esment dels problemes polítics de la reciprocitat dels canals de televisió autonòmics, perquè si se’n parla tant i n’hi ha tants, deu ser perquè hi ha alguna demanda. Tots aquests són elements a tenir en compte, sobretot, perquè encara poden donar molt més de si.
Finalment, qualsevol informe en aquesta línia no podria perdre de vista que els avenços en l’àmbit de la cultura i la comunicació en qualsevol dels territoris que conformen aquest espai incidirà positivament en la resta de territoris que comparteixen llengua i cultura. Perquè, malgrat les reticències polítiques i els esculls legals, aquest espai de comunicació i cultura continua connectat per una llengua pròpia i comuna. Això sí, caldria advertir que qualsevol pla d’empresa per a la creació d’un projecte comunicatiu en català ha de ser poc oficial, molt creatiu, amb capacitat d’aprofitar totes les esquerdes possibles per a penetrar en una societat més complexa i contradictòria del que, d’entrada, podria esperar qualsevol iniciativa empresarial del sector.
Article publicat al Bloc d’Escacc, reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura