Un canal de vídeo a Youtube pot tenir més audiència que qualsevol dels programes que s’emeten a les principals cadenes de televisió. Un bloc a la xarxa pot tenir més lectors que qualsevol dels diaris impresos que es distribueixen a través d’un quiosc al carrer. Una sola persona amb un telèfon mòbil connectat a Internet és capaç d’informar i crear un estat d’opinió amb tanta o més incidència que qualsevol periodista a través d’una columna escrita, locutada o televisada. Davant d’aquesta realitat que s’imposa cal reconèixer que el periodisme ha mort, i tot seguit, en el mateix funeral, hem de ser capaços de reivindicar el periodisme i desitjar-li una llarga vida. Continua llegint «El periodisme ha mort, visca el periodisme!»
Projectes viables a l’espai català de comunicació
Si haguérem d’elaborar un informe sobre la situació actual del mercat català de la comunicació per a una empresa estrangera del sector, un estudi per a la creació d’un nou producte comunicatiu en català al nostre país, hauríem de fer tantes explicacions i anotacions a peu de pàgina que, d’entrada, farien incomprensible el document i inviable qualsevol pla d’empresa. Al menys, però, aquest exercici serviria per situar els elements imprescindibles del mercat comunicatiu català i, al mateix temps, posaria de manifest la complexitat que presenta aquest espai de comunicació i cultura. Continua llegint «Projectes viables a l’espai català de comunicació»
Trenta minuts de senyal entre catalans i valencians
Una vegada més, l’equip del programa 30 Minuts s’ha aventurat amb un reportatge titulat “Una relació sense senyal” per a explicar la fi de les emissions de TV3 al País Valencià i com s’ha anat confeccionant la llarga llista d’incomprensions i malentesos que existeix entre catalans i valencians. Sense entrar a valorar si aquests reportatges ajuden o no a establir sintonies entre nord i sud o mar enllà, cal recordar que l’última vegada que van fer un programa semblant va ser a finals de 1997, amb el reportatge “Valencians: cosins o germans?”. Continua llegint «Trenta minuts de senyal entre catalans i valencians»
Armats amb mitjans propis
El president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, ha acudit a Ontinyent (la Vall d’Albaida) quatre anys després per tornar a presentar el projecte d’hospital comarcal. Però el més interessant d’aquesta dubtosa notícia ve després. L’acte va aplegar un nombrós públic crític amb el govern de Camps per reivindicar, entre d’altres, la recepció de TV3 al País Valencià, i per demostrar que aquella manifestació tampoc sortiria als informatius de Canal 9. I, efectivament, a la notícia de Canal 9 sobre la re-presentació d’un hospital a Ontinyent no apareix ni una frase, ni una imatge sobre la protesta que van protagonitzar els crítics a les polítiques de Camps. Continua llegint «Armats amb mitjans propis»
Un espai de comunicació #sensesenyal
Quan parlem de la situació dels mitjans de comunicació al País Valencià és més fàcil dir que tenim el que ens mereixem. I si afegim la situació de la llengua, els valencianoparlants només podem sentir-nos arraconats lingüísticament i abandonats culturalment. Segurament, tot això és tan relatiu com opinable, però, el que no presenta cap mena de dubte és la manca de capacitat política per redreçar aquestes sensacions que molts valencians tenim. Continua llegint «Un espai de comunicació #sensesenyal»