La televisió té els dies comptats

Quan tens la possibilitat de connectar el televisor a Internet, no només canvia l’ús que fas de l’aparell i la programació, sinó que veus clarament que la televisió, tal com la coneixies, té els dies comptats. El televisor esdevé un aparell amb moltes més possibilitats connectat a la xarxa. Un programa televisiu és mostra més interessant quan provoca la reacció de l’audiència a través de les xarxes socials.

Abans d’aquesta experiència, hem hagut d’adaptar l’aparell a la Televisió Digital Terrestre (TDT) per no quedar-nos sense senyal. Va ser amb l’anomenada “apagada analògica” quan tots els operadors de televisió i ràdio de la Unió Europea van deixar d’emetre el senyal analògic per oferir només les emissions en digital. En aquell moment, recordem-ho, la TDT suposava una ampliació del nombre de canals o programes, una millor qualitat d’imatge i so, i una  possible interacció, tot utilitzant el mateix sistema de difusió a través de les ones de ràdio convencionals.

El resultat, però, no ha estat a l’alçada de les campanyes que proclamaven la TDT:

1. L’ampliació de l’oferta televisiva no només ha suposat la proliferació d’una gran quantitat de programes de dubtosa qualitat, sinó que el nombre de canals anunciats, tant públics com privats, s’han reduït a causa de l’impacte de la crisi econòmica en què estem immersos.

2. L’alta definició de la imatge i el so han estat tecnologies explotades de manera puntual, només per les grans cadenes, ja que requereix la producció en formats d’alta qualitat, però, també, nous aparells receptors per poder-ho apreciar. En aquest sentit, la crisi també està ajornant l’alta definició i el 3D televisiu a tot Europa.

3. La veritable interacció de la TDT s’ha produït amb la connexió del televisor a la xarxa. De manera que els programes s’han vist obligats a oferir els continguts a la carta a través d’Internet i obrir perfils a les xarxes socials per no restar al marge dels comentaris de l’audiència.

El pròxim gran repte d’aquesta televisió però, és no veure’s superada per la tecnologia de banda ampla mòbil 4G. L’1 de gener de 2014, les televisions hauran de deixar lliures les actuals freqüències de TDT perquè l’espectre radioelèctric desaprofitat pugui ser ocupat per la tecnologia 4G. L’objectiu és aconseguir connexions més ràpides i amb més cobertura per a les xarxes de dades mòbils i, d’aquesta manera, atendre els nous usos dels dispositius mòbils.

La TDT haurà estat una pèrdua de temps i diners, només justificada perquè la televisió no quedés obsoleta.

No tingueu cap dubte que la resintonització de les antenes i els aparells de televisió, de la mateixa manera que va passar amb l’adaptació a la TDT, anirà a càrrec de l’usuari, tal com estableix la “llei de l’obsolescència programada”. Per això, a hores d’ara, ja podem dir que la TDT haurà estat una pèrdua de temps i diners, només justificada per la digitalització de la televisió perquè no quedés obsoleta.

Tot indica que el futur de la televisió passa per aprofitar més i millor Internet. Tanmateix, haurà de fer molts esforços per no deixar de ser el centre d’atenció més desitjat, immersa dins d’una xarxa que es mostra en constant evolució, on la dinàmica dels continguts audiovisuals no té res a veure amb els complexes i costosos centres de producció i emissió televisius.

Article publicat a Mèdia.cat, Observatori crític dels mitjans

0 Comments

Be the first to post a comment.

Leave a Comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*