La força del paper imprès, una tecnologia fantàstica

Foto: diari ARA

Hi ha poques coses tan agradables com seure, amb temps, a la terrassa d’una cafeteria i llegir el diari. Aquesta activitat no pot ser més cultural. Tant, que per a valorar-la com cal, s’ha d’haver viscut abans. Fins i tot, podríem dir que la lectura del paper imprès és un costum com qualsevol altre, altament formatiu com cap altre, que s’hereta generació rere generació, com ho és la necessitat de saber històries i saber-les contar.

El meu avi comprava i llegia el diari cada dia, i solia comentar les notícies a l’hora de dinar. Aquell diari el recuperàvem els nets i ens el tornàvem, el desmuntàvem, el repartíem a trossos per a jugar. A l’escola vaig tenir alguns bons mestres que sabien treballar amb les publicacions periòdiques com a elements imprescindibles per a l’aprenentatge. Amb els diaris i les revistes que acumulàvem, després fèiem collages, titelles de pasta de paper, ninots de cartó-pedra per a les falles valencianes. A l’institut, després, recorde que un professor ens feia comprar un diari cada dia, el comentàvem a classe i fèiem exercicis amb els diferents titulars.

“El paper és una tecnologia fantàstica”, tal com va recordar Ben Hammersley en la darrera sessió del 10 en Comunicació de la Fundació Escacc la setmana passada. “Els diaris no moriran mai, n’hi haurà més!” va aventurar el tecnòleg d’Internet, periodista i locutor, codirector de la revista Wired UK. El paper és una tecnologia fantàstica perquè hi ha pocs productes tan senzills i pràctics, amb tantes aplicacions possibles i, malgrat la desforestació planetària, a un preu tan raonable. Els diaris no moriran mai i cada vegada n’hi haurà més, perquè hi ha una especialització i una adaptació constants per atendre les necessitats comunicatives de les comunitats.

Amb tot, cal fer notar que fa molt de temps que ja no anem al quiosc a buscar un diari per aconseguir la informació d’actualitat en forma de notícies. Tampoc la ràdio o la televisió estan en condicions de guanyar la partida de l’actualitat i la immediatesa. L’ús intensiu d’Internet i l’eclosió de les xarxes socials en línia està resituant els mitjans de comunicació tradicionals, però, segons vam confirmar en la sessió del 10 en Comunicació amb Ben Hammersley, està fent que la gent busque i valore més els relats i la capacitat d’explicar històries en la premsa diària.

L’ús intensiu d’Internet i l’eclosió de les xarxes socials en línia està resituant els mitjans de comunicació tradicionals està fent que la gent busque i valore més els relats i la capacitat d’explicar històries en la premsa diària.

Per això, hi ha diaris i publicacions periòdiques en paper que pleguen, i també hi ha noves capçaleres impreses i d’altres que es repensen. Estem davant d’una tecnologia molt ben acabada i triomfen els productes que ofereixen un relat propi, que s’adrecen a una comunitat determinada, que tenen capacitat de contextualitzar i explicar històries properes i llunyanes, però sempre des d’un lloc de referència molt ben definit, cada vegada més acotat. I és ací on els diaris tenen un camí per aprofundir encara i una funció diferenciada a l’activitat frenètica i global de la xarxa.

Algú podria pensar que les xarxes socials existeixen només a Internet. No es pot deixar de banda que els diaris impresos en paper també creen una xarxa social pròpia, la que està formada per l’avi que reinterpreta i difon l’actualitat; els mestres que utilitzen i acaben donant altres usos al paper, reaprofitant les fotos i les tipografies; els professors i els alumnes que recomanen i comparen articles; els pares i les mares que ensenyen a llegir els seus fills com una necessitat per sentir-se i formar part d’una comunitat concreta amb uns objectius compartits. La premsa escrita impresa en paper té molt futur, no en tenia cap dubte.

Article publicat a Mèdia.cat, Observatori crític dels mitjans

0 Comments

Be the first to post a comment.

Leave a Comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*