Hi ha poques coses tan agradables com seure, amb temps, a la terrassa d’una cafeteria i llegir el diari. Aquesta activitat no pot ser més cultural. Tant, que per a valorar-la com cal, s’ha d’haver viscut abans. Fins i tot, podríem dir que la lectura del paper imprès és un costum com qualsevol altre, altament formatiu com cap altre, que s’hereta generació rere generació, com ho és la necessitat de saber històries i saber-les contar. Continua llegint «La força del paper imprès, una tecnologia fantàstica»
La fragmentació lingüística i mediàtica del País Valencià
No han esperat ni a la formació d’un nou govern després de les eleccions autonòmiques del passat 22 de maig per anunciar un “esborrany de llei per a un nou model lingüístic de l’ensenyament al País Valencià”. Proposta que, bàsicament, és una còpia del model dels “tres terços” implantat a Galícia, la qual eliminaria la línia en valencià, paradigma del model d’immersió lingüística actual. Encara que el català continuaria tenint presència a les aules, almenys en un 33% de les assignatures, la proposta representa la instauració d’un “sostre a la baixa per a una llengua que competeix en condicions més que precàries amb l’ús quasi hegemònic del castellà”. Aquest ha estat el resultat del lent, primer, i nul, després, desplegament de la Llei d’ús i ensenyament del valencià. Continua llegint «La fragmentació lingüística i mediàtica del País Valencià»
El periodisme ha mort, visca el periodisme!
Un canal de vídeo a Youtube pot tenir més audiència que qualsevol dels programes que s’emeten a les principals cadenes de televisió. Un bloc a la xarxa pot tenir més lectors que qualsevol dels diaris impresos que es distribueixen a través d’un quiosc al carrer. Una sola persona amb un telèfon mòbil connectat a Internet és capaç d’informar i crear un estat d’opinió amb tanta o més incidència que qualsevol periodista a través d’una columna escrita, locutada o televisada. Davant d’aquesta realitat que s’imposa cal reconèixer que el periodisme ha mort, i tot seguit, en el mateix funeral, hem de ser capaços de reivindicar el periodisme i desitjar-li una llarga vida. Continua llegint «El periodisme ha mort, visca el periodisme!»
Projectes viables a l’espai català de comunicació
Si haguérem d’elaborar un informe sobre la situació actual del mercat català de la comunicació per a una empresa estrangera del sector, un estudi per a la creació d’un nou producte comunicatiu en català al nostre país, hauríem de fer tantes explicacions i anotacions a peu de pàgina que, d’entrada, farien incomprensible el document i inviable qualsevol pla d’empresa. Al menys, però, aquest exercici serviria per situar els elements imprescindibles del mercat comunicatiu català i, al mateix temps, posaria de manifest la complexitat que presenta aquest espai de comunicació i cultura. Continua llegint «Projectes viables a l’espai català de comunicació»
Trenta minuts de senyal entre catalans i valencians
Una vegada més, l’equip del programa 30 Minuts s’ha aventurat amb un reportatge titulat “Una relació sense senyal” per a explicar la fi de les emissions de TV3 al País Valencià i com s’ha anat confeccionant la llarga llista d’incomprensions i malentesos que existeix entre catalans i valencians. Sense entrar a valorar si aquests reportatges ajuden o no a establir sintonies entre nord i sud o mar enllà, cal recordar que l’última vegada que van fer un programa semblant va ser a finals de 1997, amb el reportatge “Valencians: cosins o germans?”. Continua llegint «Trenta minuts de senyal entre catalans i valencians»